Desafiant els binarismes
Esteve Vallmajor, Paula Fumadó, Elena Martínez y Raquel Ashby
Vivim en una societat que al llarg de la nostra vida ens ensenya a través dels binarismes. El blanc o el negre, la dona o l’home, l’heterosexual o l’homosexual.
Si parlem dels binarismes de gènere, ens trobem amb la divisió home-dona, això és una construcció que la societat fa per classificar la població en dues formes diferents i assumint que un home o una dona és d’una manera específica, amb un cos específic i amb una atracció cap al gènere contrari.
​
Podem parlar també dels binarismes d’orientació sexual, ens trobem amb la clara distinció heterosexualitat-homosexualitat. Un blanc o negre molt marcat. Per a la societat, sent home o t’agraden les dones o t’agraden els homes, però… i si t’agraden els dos gèneres? Aquí ja entra el terme bisexualitat, és a dir, l’orientació sexual de qui sent atracció sexual, emocional i/o romàntica cap a persones de més d’un sexe o gènere. Dintre de la comunitat LGTBI el 51% de persones s’identifiquen com a bisexuals, les quals el 33% són dones i el 19% homes, constiuint d’aquesta manera un percentatge bastant alt i significatiu.
​
Així doncs, aquesta orientació s’allunya dels binarismes, però no és un “gris” entre blanc i negre, no és una orientació sexual que és 50% heterosexual i 50% homosexual, realment no existeixen els percentatges, ja que s’allunya totalment de la classificació dels binarismes feta per la societat i això es tradueix en una invisibilització cap a un col·lectiu que trenca la tradició.
Eila, Andrea Luque, Andrea Reverte, David, Àngela, Elisabeth, Sara i Sergi són vuit joves que trenquen aquesta norma i que a través d’unes entrevistes ens parlen d’una manera personal i íntima les vivències que han patit per la seva orientació sexual.
Trencar la norma; descobrir que ets bisexual
Créixer en la societat hetero-patriarcal implica rebre una socialització determinada pels valors d’aquesta en major o en menor grau. Així doncs, s’espera etiquetar-nos com a homes o dones i que en fer-nos grans sentim atracció pel sexe contrari. Quan tu no t’identifiques com a persona heterosexual, hi ha un moment en que trenques la norma i fugeixes de la conducta esperada per a tu per tal d’intentar viure lliurement. Com és aquest moment? La societat binària entén que si no som dones es suposa que som homes, i si no som heterosexuals que som homosexuals. Per aquest motiu, Eila Ortega explica que va créixer pensant que era heterosexual, i que quan se’n va adonar de que es sentia atreta per altres dones va pensar que era lesbiana. Tot i això, més tard va veure com sentir atracció per un gènere no era excloent de sentir-ne per un altre i actualment es pot definir com a bisexual.
​
Totes les persones entrevistades coincideixen en haver donat per fet que eren heterosexuals en algun moment de la seva vida, segurament degut a l’educació rebuda. Aquest fet, junt a la manca de referents bisexuals visibilitzats, han fet que algunes persones hagin tingut problemes per entendre la seva orientació i acceptar-la. Una mostra és que per a la realització d’aquest reportatge es va dur a terme una enquesta (la majoria dels enquestats tenien una edat entre 18 i 25 anys) en la qual 68 persones van admetre haver-se sentit atrets tant per homes com per dones però només 36 d’aquests s’identificaven com a bisexuals. El 32% dels bisexuals no presenten la seva orientació sexual a cap membre de la seva família, mentre que en gays i lesbianes només passa amb el 8% de les persones.
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
El fet que les persones pertanyents a la comunitat LGTBI no rebin informació relacionada amb l’educació i la diversitat sexuals i d’orientació del desig durant l'adolescència perpetua que romanguin dins de l’armari, segons Elizabeth. Tenint en compte que l’educació sexual dirigida als heterosexuals ja és força escassa, no és d’estranyar que la que es destina a la comunitat LGTBI ho sigui encara més pel fet de ser minoria. “L’única xerrada que vaig tenir sobre sexualitat va ser a 3r d’E.S.O i no es va esmentar com mantenir relacions sexuals (pautes, protecció d’ETS) entre persones del mateix sexe, com a molt entre nois gais”, diu la Sara Granada.
​
Pel que fa al haver de sortir de l’armari, Sara comenta:
​
–L’única persona amb què he sortit de l’armari ha estat la meva àvia, perquè quan anava sovint a casa de la meva exparella em va preguntar si estava veient algú. Quan li vaig explicar va ser intens i vam acabar les dues plorant. Tot i que al principi em deia si estava segura i que em portaria problemes a la vida, va acceptar-ho. A la resta del meu entorn no els he donat explicacions.
​
Si acceptar-se a un mateix pot ser complicat en ocasions, sentir-te incomprès o rebutjat pel teu entorn pot fer la situació molt complicada. David Rodríguez no s’ha atrevit a compartir el seu sentiment amb la seva família, ja que creu que en venir d’un entorn molt conservador aquests no l’acceptarien. Lamenta que va rebre reaccions desagradables per part d’amistats. Concretament, diu que va notar com alguns amics nois se li apartaven argumentant que “pensaven que voldria lligar amb ells”. Andrea Reverté, diu que no ha tingut la necessitat d’explicar-ho a casa, però perquè pensa que igual que els heterosexuals no arriben a casa i diuen “hola sóc hetero”, ella tampoc té perquè fer-ho. Tot i això, confia en que quan tingui parella la seva família l’acceptarà independentment del sexe d’aquesta.
“Tota agressió a una persona bisexual és un atac a qualsevol persona bisexual”
“La bifòbia, una de les causes principals de la violència, la discriminació, la pobresa i els pitjors nivells de salut mental i física experimentada per les persones bisexuals; es veu alimentada per la manca de visibilitat sovint present a les comunitats d’orientació sexual o identitat de gènere diverses”, va declarar en Lewis Oakley (activista i escriptor bisexual) per la BBC.
​
Tots els testimonis podrien estar d’acord amb el que manifesta l’expert, ja que, a banda de recolzar-nos en les seves experiències personals com a bisexuals, és sabut que existeix un estigma envers aquests que contribueix a l’eternització de la seva discriminació en l’àmbit familiar, social i/o laboral. De les 116 respostes obtingudes a l'enquesta, 50 (43,1%) indiquen que han sentit dir alguna vegada: “Ets bisexual perquè ets promiscu”. A més, una dada que no es pot obviar és que el 75% dels enquestats ha expressat aquesta frase o d’altres que són despectives i posen en dubte el valor de la bisexualitat.
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
Conversant amb els testimonis, la majoria coincideixen en el fet que han estat discriminats un cop reconeixen i s’identifiquen “públicament” com a bisexuals. Encara així, no totxs en el mateix grau. Elia i David tenen en comú que han rebut insults, a diferència dels altres que sí que han sentit comentaris ofensius, però no dirigits directament a ells.
–Les agressions verbals o psicològiques són fruit de la inconsciència i de la manca de formació i conscienciació de la societat. Quan una marca s’aprofita de la teva sexualitat com en el cas del Pride em sembla una agressió, en tant que, en la línia de la lógica capitalista, et converteixen en un producte –valora David Rodríguez.
Andrea Luque, de la mateixa forma que totxs, exceptuant en David, no ha patit rebuig per considerar-se bisexual en el seu entorn proper. Això no treu que pensi que “tota agressió a una persona bisexual és un atac a qualsevol persona bisexual”. Malgrat que els casos d’Elizabeth i Sara siguin un exemple d’haver crescut en cercles d’amistats oberts de ment en els quals la bisexualitat s’ha viscut de manera natural i és respectada, ambdues (així com Eila) han sentit dir que hauran d’acabar escollint i que no es pot nedar entre dues aigües (sobretot per part de la gent gran).
​
Una anècdota que uneix el testimoni d’Andrea Reverté i Sara és que es van trobar en una situació semblant, en el sentit que un noi els va proposar de fer un trio.
​
–La segona persona que va saber que era bisexual em va respondre eufòric dient que ara ja podria fer un trio en dos dones –recorda Andrea Reverté.
​
Sara, per la seva banda, ho recordava explicant que li havia passat en una discoteca mentre s’estava enrollant amb una noia. Aquestes vivències responen a una realitat de la qual sembla que no en poguem fugir: la sexualització de les dones i el fet que es vegi incrementada per una qüestió d’orientació sexual.
En l’àmbit laboral, d’acord amb l’informe “La discriminació a la feina per motius d’orientació sexual i identitat de gènere” de l’Organització Internacional del Treball, David Rodríguez admet que, tot i la manca de coneixement en el camp de la diversitat sexo afectiva, es pot apreciar que cada vegada hi ha major tolerància envers les persones que mostren orientacions del desig, i identitats i expressions de gènere diferents a la norma que dicta l’heteropatriarcat. Aquest avenç, però, encara no s’ha extrapolat per complet al camp professional. Tal i com reconeixen alguns entrevistats, potser la seva bisexualitat no suposaria un impediment a l’hora de ser contractats, malgrat que sí que hi hauria el risc que la política d’empresa no es posicionés en defensa dels drets de la comunitat LGTBI.
El llenguatge importa: sobre la pansexualitat i els heterocuriosos
Quan parlem d'agressions normalment ho relacionem amb la violencia física o la discriminació, obiant que el llenguatge defineix el món que ens envolta i allò que no està definit no existeix. Els col·lectius que han estat històricament oprimits han vist com es jugava amb el llenguatge perquè allò que es volia definir no estava dins de l’estàndard normatiu de la societat heteropatriarcal. Les bisexuals no han estat exemptes i també han viscut aquesta voluntat de redefinir conceptes que ja estaven definits.
​
Què és la pansexualitat? Aquelles persones que es defineixen com a tal apunten que elles s’enamoren de les persones i de la seva personalitat més enllà del seu gènere o del sexe. Un concepte que es va posar de moda fa uns anys després que diverses celebritats es definissin com a tal. Però si les pansexuals s’enamoren de les persones de què s’enamoren les bisexuals? L’Andrea Luque no entén la diferència i considera que “bàsicament diferencien persones trans de persones”, l’Eila Ortega va més enllà i considera que és una paraula que “no existeix” i que "si et sents atret per una persona del teu gènere ja ets considerat bisexual”. Aquest mot mai ha estat benvingut dins del col·lectiu LGTBI, ja que el consideren un atac i un motiu d’invisibilització a les persones bisexuals.
​
Però és que més enllà de la pansexualitat també s’han creat altres termes com el de heterocurioso. Mentre que l’Andrea Reverté no el considera dolent i creu que “és usat per gent que està en una fase de descobriment”, l’Andrea Luque afirma que “està invisibilitzant la bisexualitat” i que quan tu ets sents atreta per persones del teu gènere i del gènere contrari “ets bisexual i és aquesta etiqueta. No ens inventem més etiquetes”. Toni Morrison al rebre el premi Nobel de Literatura va dir que “El llenguatge opressiu fa més que representar la violència: és violència; fa més que representar els límits del coneixement: els limita”. El llenguatge importa.
“Per què per a ser acceptat com a bisexual has d’haver tingut relacions amb els dos gèneres?”
La tendència social de pensar que si no ets heterosexual ets homosexual, ha fet que molts cops es qüestioni la validesa de la bisexualitat. El 63,8% dels enquestats admet haver sentit a algú dir que la bisexualitat és una fase i no una orientació sexual. La pròpia Eila Ortega assegura haver sentit aquest comentari en pròpia pell a la vegada que li deien que no estava segura de la seva pròpia orientació sexual. Aquest fet invisibilitza la bisexualitat, ja que la redueix a una simple fase de transició, com si haguessis d’escollir un gènere pel qual sentir atracció. En la mateixa línia, el 96,6% ha sentit com alguna persona li pregunta a una bisexual si prefereix nois o noies. Andrea Reverté lamenta aquest fet, ja que els bisexuals senten atracció tant per nois com per noies de manera indiferent.
​
Així doncs, les persones que s’identifiquen amb aquesta orientació sexual senten que han de demostrar-la per a que la gent entengui que realment son bisexuals i no estan passant per una fase de decisió entre heterosexual i homosexual. David Rodríguez assegura que quan ell va descobrir la seva bisexualitat li van dir que si no es liava amb nois no ho podia ser i que s’ho estava inventant per tal de cridar l’atenció. En la mateixa línia, Andrea Luque ens diu que quan va explicar que era bisexual li van preguntar si ja havia estat amb alguna noia per donar validesa a la seva explicació, “com si es necessités un carnet de bisexual”, diu. “Quan ets hetero ja et posen aquesta etiqueta sense que hagis tingut cap experiència sexual, no entenc perquè per a ser acceptat com a bisexual has d’haver tingut relacions amb els dos gèneres”, comenta Andrea.
Bisexuals al néixer?
Un estudi de la Universitat de Cornell i la Universitat d’Essex va intentar demostrar que tots tenim una tendència bisexual de base. A través de l’observació de la dilatació de la pupil·la van determinar el grau d’excitació que sentien homes i dones voluntaris mentre visualitzaven imatges pornogràfiques d’ambdós sexes. Els investigadors van concloure que les dones lesbianes tenien una resposta més forta al veure imatges de sexe lèsbic però que les dones heterosexuals també havien demostrat certa excitació. Els homes experimentaven major dilatació quan se’ls mostraven imatges pornogràfiques de masturbació independentment del sexe i de si eren heterosexuals o homosexuals. El mateix estudi apuntava que “la sexualitat de les dones era més fluida que la dels homes”, ja que els homes havien estat educats a través d’una concepció de la masculinitat molt rígida. Aquesta idea ens pot portar a pensar que si no ens haguessin educat així, la nostra sexualitat seria diferent. Que potser si no ens haguessin ensenyat que “el normal” és tenir relacions afectives o sexuals amb persones del gènere contrari, hauríem experimentat més enllà; i que potser si els condicionaments socials no fossin els que són, mostraríem la bisexualitat de forma més oberta. Però si una cosa ens planteja tot això, és si realment som tots bisexuals.
​
–Cal diferenciar l'estímul de resposta amb el sentiment propi. Tu pots veure una imatge pornogràfica i sentir un estímul independentment del sexe i de la teva orientació sexual. Però això és un estímul perquè som humans i el tenim però una altra cosa és que t’agradi o no et pugui agradar –ens explica en David Rodríguez.
​
–Tant homes com dones tenim la tendència però les dones ho mostren més perquè els homes tenen masculinitat fràgil i les dones més open minded pel feminisme –ens comenta l’Àngela.
​
–Jo crec que no. Dir que tothom és bisexual és invisibilitzar la resta d’orientacions sexuals. Hi ha dones a les quals no els hi agraden els homes i no passa res –diu l’Andrea Luque.
​
–Totalment. Totes les persones i els animals, en general, som bisexuals. La meva gossa no crec que sigui hetero, té comportaments associats als gossos. La diferència és que ella no ha tingut una socialització heterosexual com la nostra i per això els humans no ho acceptem, però jo penso que tots som bisexuals –conclou l’Andrea Reverté
​
No sembla clar que tots tinguem una tendència bisexual, i a l’afirmar-ho podem estar invisibilitzant altres orientacions sexuals com les persones gais o lesbianes. El que no podem negar és que les normes socials i la concepció binària de la societat influeix en la nostra identitat sexual i que segurament tot seria molt diferent si haguéssim rebut una educació sexual representativa de la societat. Mar García Puig, activista bisexual i diputada d’En Comú Podem, en una entrevista a El Armario Queer considerava que “la bisexualitat desafia una sèrie de binarismes que també desafia el feminisme, el binarisme home-dona, però també el binarisme homosexualitat-heterosexualitat”. Al final, les bisexuals obren una escletxa a la normativitat social i desafien aquells estàndards imposats al llarg del temps: per què escollir entre dues coses quan podem escollir les dues?